Qui menja sopes se les sap totes!!! Aquesta setmana diuen que farà molt i molt fred i hem pensat que era el moment de llençar al mercat una sopeta ben calenta i molt suau ja que porta canyella i això la fa molt especial, té un gust i un aroma poc comú en les nostres receptes.
La recepta l'hem agafat del llibre "La cuina del Paradís. Receptes vegetarianes", escrit per la cuinera del restaurant de Lleida "El Paradís". Les receptes que s'hi troben són fàcils i pensades per poder-les portar a la pràctica en els fogons de totes les cases.
Esperem que trobeu interessant la recepta i que fruïu dels resultats.
Ingredients:
1 ceba
1 porro
2 pastenagues
1/2 kilo de carabassa dolça
2 patates mitjanes
100 grams de fideus
1 1/2 litre brou vegetal
sal, pebre, nou moscada i 1/2 branqueta de canyella
oli d'oliva
Saltem a l'oli la ceba picada molt fina. Tot seguit hi afegim les pastanagues tallades a rodanxes o a daus molt petits, la carabassa tallada a daus una mica més grans, les patates a trossets petits i el porro finament picat.
Després afegirem el brou i bullirem les verdures amb la sal, el pebre, la nou moscada i la canyella, quan estigui quasi cuit hi afegirem la pasta i ho deixarem bullir fins que la pasta estigui feta; uns 10 minuts més o menys.
Per cert, diuen que la canyella té virtud afrodisíaques....
Avui farem unes empanadilles clàssiques i unes altres de més originals, unes les omplirem amb tonyina i les altres amb botifarra negra, poma i pinyons.
Les empanadilles són fàcils de fer i amb un TRUQUI a la cocció poden resultar un plat lleuger. Aquest plat us pot servir per un pica-pica o per un sopar si les acompanyeu d’una amanida. I, si us en han sobrat, van molt bé per endur-vos-les amb la carmanyola a la feina o d’excursió... Què les empanadilles us acompanyin!!!!
Ingredients per a16 empanadilles de cada tipus:
Empanadilles de botifarra negra:
1 paquet de pasta d’empanadilla (nosaltres utilitzem “La Cocinera”)
150 gr. De botifarra negra
1 o 2 pomes
100 gr. De formatge de cabra
1 grapat de pinyons.
1 rajolí d’oli
Llavors de sèsam
1 ou batut.
Primer que tot escalfarem el forn a 180º amb foc a dalt i a baix.
Pelarem la botifarra i l’esmicolarem. Ho farem també amb la poma i barrejarem els dos aliments. Desprès ho passarem tot per la paella uns pocs minuts amb un rajolí d’oli. Ho traurem i hi barrejarem el formatge de cabra i els pinyons. A continuació sobre cada obleia de pasta d’empanadilla col·locarem una mica de farcit i les tancarem amb l’ajut d’una forquilla. Tot seguit les pintarem amb l’ou batut i les espolsarem amb les llavors de sèsam
Finalment, les ficarem al forn i quan les vegem rosses ja estaran.
Empanadilles de tonyina:
1 paquetde pasta d’empanadilles
2 llaunes petites de tonyinao 1 mitjana (al natural o amb oli)
2 ous durs
2 o 3 cullerades de salsa de tomàquet fregit.
Un rajolí d’oli.
Llavors de sèsam
1 ou batut
Primer que tot escalfarem el forn a 180º amb foc a dalt i a baix. Barrejarem els ous durs amb la tonyina i la salsa de tomàquet. Ho aixafarem amb una forquilla. Amb aquesta farsa omplirem les obleies i les hi donarem forma d’empanadilla. Quan les tinguem totes les pintarem amb ou batut i hi ficarem unes llavors de sèsam per sobre. Tot seguit al forn i quan estiguin rosses les retirem.
Avui us presentem un postre fresc que vam fer l'altra nit.
Normalment, la nit de Reis rebem família a casa i preparem un sopar una mica especial. Tothom està ja una mica cansat de tantes festes i la gana no acompanya, així que resulta dificil triar un menú nocturn atractiu.
Aquest any estem experimentant amb els dolços i no sabíem que fer per les postres. La Mercè ens va suggerir un pastís o flam de pinya que ella sempre fa i que té molt èxit. És fàcil de fer i els ingredients els podem trobar en qualsevol supermercat. Si no ens van enganyar, tothom va dir que estava molt bo. Mireu com va quedar!
Ingredients:
1 pot gran de pinya natural en conserva.
9 cullerades de sucre (nosaltres n’hem ficat 6 i ha quedat bé)
¼ de litre de nata per muntar.
2 sobres de gelatina de llimona.
Sucre cremat pel motlle.
Procediment:
En primer lloc, es tritura la pinya amb la batedora elèctrica o amb la batedora americana (les de got gran per fer gaspatxo). Si ho feu amb la batedora manual és millor que després ho passeu per un colador xinès perquè quedarien fibres molestes a l’hora de menjar-nos el pastís. Si ho triturem amb la batedora americana eliminem aquests filets desagradables i, a més a més, tenim tota la fibra de la pinya.
El segon pas és muntar la nata que prèviament ha estat una mitja hora al congelador, també posem al congelador el recipient on després la muntarem. D’aquesta forma la nata se’ns munta més ràpid i més fàcilment. Un cop muntada la afegirem poc a poc la pinya triturada.
A part, posarem el suc al foc i quan comenci a bullir traurem la cassola i hi afegirem la gelatina, remenant fins que la gelatina es dissolgui completament. Un cop fet aixó posarem en un recipient aquesta barreja i la pinya triturada amb la nata.
Ho abocarem tot en un motlle amb sucre cremat i ho deixaerm dues hores a la nevera com a mínim per a que solidifiqui, la textura que queda és la d''un flam. Passat aquest temps, ho desmotllem i ja està llest per servir.
TRUQUI: Si el tenim 24 hores a la nevera serà més bo encara.
Avui farem una mica de sabó... uns 18 litres en total.
Aquest sabó és molt fàcil de fer, només necessitem uns 30 minuts per la preparació i després reposarà uns quatre dies fins la fase final en la que omplirem les ampolles.
Quan era petita vivia a Barcelona amb la meva família, la mare feia de tot en aquella casa: conserva, sabó, llonganisses, melmelades, confitures ... Recordo que a mi no m’agradava veure la mare sempre a la cuina fent tantes i tantes coses, però els temps canvien i un dia li vaig proposar que m’ensenyés a fer sabó. Ella no s’ho podia creure i va acabar al youtube com a professora improvisada de sabonaires de nova fornada.
La recepta de la mare és una mica intuïtiva, no mesuraven res en la seva època, diu que no tenien ni balances ni res, mireu-la com treballa:
La nostra recepta és molt més senzilla, me la va passar la Teresa, una companya de feina i li hem fet un parell de variacions. Primerament prepareu els ingredients i els estris, us poso la llista
Estris:
Una galleda amb capacitat per uns 18 litres
Una cullera de fusta ben llarga
Una bàscula per pesar la sosa
Una gerra mesuradora i una batedora elèctrica (per guanyar temps)
Ingredients:
1 litre d’oli usat que haurem prèviament filtrat dues vegades (una per guardar-lo i l’altra abans d’usar-lo)
300 grams de sosa càustica en escames o en perles
1 litre de sabó líquid de Marsella
3 litres d’aigua
PROCEDIMENT
Posar en una galleda tres litres d’aigua neta i afegir lentament i amb molta cura la sosa càustica, en aquest moment tenir molta cura ja que la sosa és molt corrosiva, si voleu assegurar-vos de no tenir cap ensurt, podeu posar-vos uns guants de goma i fer aquest pas a prop d’una finestra una mica oberta, per que els vapors no siguin tan directes.
Un cop posada la sosa a l’aigua cal remenar amb molta cura, fins que es dilueixi completament. Acte seguit filtrarem l’oli usat i l’afegirem a la dilució d’aigua i sosa lentament, remenant una mica amb la cullera de fusta. Ara és el moment d’agafar la batedora elèctrica i amb molta cura posar-la fins al fons de la galleda (no fos que ens esquitxés) farem funcionar la batedora a la velocitat més lenta durant 3 o 4 períodes d’un minut seguit en dues ocasions. A continuació afegirem el sabó de Marsella que li donarà més consistència a la barreja i augmentarà l’olor característica d’aquest sabó. Al posar el sabó de Marsella, hem de tornar a barrejar amb la batedora de la mateixa manera que ho hem fet abans. En acabar, hem de posar la galleda en un lloc on no hi hagi massa fred, jo la poso en una banyera que no usem, ja que el fred no “li convé”.
Cal que cada dia remenem una mica aquest sabó unes tres o quatre vegades i durant uns cinc minuts màxim.
Passats uns quatre dies (no passa res si en passen més –nosaltres hem marxat 15 dies de vacances i en tornar el sabó estava perfecte-) cal afegir-li uns 10 o 15 litres d’aigua ben calenta. Nosaltres ho fem poc a poc, 2 litres cada vegada i anem barrejant amb energia amb la cullera de fusta. Si queda massa líquid, no cal patir, deixar-ho reposar uns dies més i tornar a afegir aigua calenta.
La mare m’ha explicat que de vegades no li sortia el sabó i el deixava a dalt de casa, a les golfes, fins i tot durant un mes i després s’obrava el miracle i en remenar el sabó moll que quedava era molt bo per llevar les taques de la roba.
Recomanem esperar uns 30 dies després d’embotellar perquè s’evapori la sosa càustica i el sabó no sigui massa agressiu ni per la roba ni per la rentadora.
¿Com usar aquest sabó?
Nosaltres el fem servir per la rentadora amb la dosificació d’un tap cada vegada, però també serveix si l’apliqueu directament a les taques i per netejar els electrodomèstics blancs (microones i nevera) No l’useu per rentar plats ni el terra, no queda bé.
