PATAQUES EN ROMER

Avui tenim la col.laboració especial de la tia Esther que des Horta de Sant Joan ens ha fet arribar aquesta recepta tan currada. El redactat és su i les fotos també, proceda tia Esther:

Una recepta que ens apropa als aromes de la nostra terra mediterrània, essent usada des de molt  i molt antigament, d'ençà que tenim pataques, esclar.

Cuinarem amb romer, Rosmarinus officinalis, o romaní, que amb el seu nom ens parla de la nostra terra, influenciada per el mar Mediterrani, i de la seva condició de medicinal, dins la botica oficial.

Així doncs,a més a més del aroma, podrem gaudir de les seves virtuts per a sanar a l'home: diu Font i Quer;”” de las virtudes del romero se puede escribir un libro entero”, afirma el refrán. Por resumir, forzosamente; se tiene por estimulante, antiespasmódico y ligeramente diurético, actúa asimismo como colagogo, esto es, sobre la secreción biliar. Al exterior se emplea como vulneraria y para combatir los dolores articulares, así como para tonificar el cuerpo fatigado”.                         

Per a aquesta recepta utilitzarem:

-        Unes branques de romer, fresc o sec, ambdós serveixen. Tenint en comte que el sec es desfarà, podem bullir-lo en l'aigua, abans de afegir-la a les patates, i colar-la, per evitar les fulletes soltes.

-        Patates, les que es vulgui menjar, o capiguin a la paella o cassola de fang que tinguem.

-        Oli, el que es vulgui, segons la economia o gust, millor verge extra d'oliva, o del lloc o zona on estem.

-        Aigua suficient per a cobrir generosament les patates, millor si és de la font o mineral.

-        Sal.

Cuinant:

Es posa l'oli a la paella o cassola, i es posa a calentar. Mentrestant, pelem i tallem les patates, en mitges llunes de 1cm de gruix, més o menys.

 Quan està ben calent l'oli, es posen les patates, ja podem posar també l'aigua a calentar, en altre recipient.

 Un cop estiguin ben doradetes, retirem part de l'oli amb un cullerot, per a que el plat no sigui massa oliós ( es poden deixar una o dos soperes per persona, de cullerades),

 i acte seguit afegim dos o tres branques de romer fresc (si només tenim sec recomano fer-ho infusionar en l'aigua 1º, i colar-la avans de abocar-la a les patates, per que si no, pot quedar alguna fulla ) i es cobreixen amb l'aigua bullint, afegir poc a poc, se sale al gust, i es deixa  a foc lent, fins que algun tros de patata es chafi  fàcilment, amb la cullera de fusta.

Retirem el romer amb unes pinces, si queda alguna fulleta no passa res, remenem procurant desfer alguna patata, per a que faci salsa, y a taula calentet!.

Que aprofiti!! senzill, barat i natural!

La Tia Esther.

MUSCLOS AMB TOMÀQUET I CEBA

Aquest plat és una bona opció pe un sopar lleuger i nutritiu. Queda molt millor si els musclos són frescos, però si no hi ha opció congelats també passen. Es pot fer una variant amb sèpia, però cladria posar la sèpia primer una bona estona amb ceba i tomàquet, per finalment afegir els musclos.

Ingredients

1 kilo de musclos
4 tomàquets madurs
1 ceba
1 pebrot verd
1 got de vi blanc
1 got de brou de peix o mitja pastilla de caldo de peix desfeta en aigua
sal, pebre, oli d'oliva i julivert (opcional)

Procediment

Netejar els musclos i fer-los al vapor, simplement que s'obrin ja que els acabarem de coure amb el sofregit, reserva-los. En una cassola posem una mica d'oli -molt poquet- amb la ceba i una mica de sal, amb el foc molt lent  anem remenant fins que es posi una mica transparent, llavors hi afegim el tomàquet ben ratllat, rectifiquem de sal, afegim un polsim de pebre i el vi blanc.

Un cop s'ha reduit la salsa (uns 10 minuts després) podem ja afegir els musclos, un got d'aigua i mitja pastilla de caldo de peix. Ho tapem ben tapat fins que entri de nou en ebullició i en aquest moment destapem per que la salsa vagi reduint fins quedar com a la imatge.

Finalment podem espolvorejar-los amb una mica de pebre o julivert 

CREMA DE CARABASSA

"La primavera ha venido y nadie sabe cómo ha sido", estornuts, picor als ulls, mucositats diverses i flors, moltes flors de color rosat. Malgrat la primera part (la dels inconvenients), la primavera resulta una estació propicia per redescobrir-nos i veure com el nostre cos ha canviat amb l'hivern (és un bon moment per plorar SNIF! SNIF!). 

Avui triaré una crema de carabassa que a nosaltres ens agrada moltíssim, fins i tot la Maria gaudeix d'aquesta recepta, però ella s'hi posa, enlloc de llavoretes, crema de llet i un bon raig d'oli d'oliva.

Ingredients

1/2 Carabassa llarga
2 porros
1 poma golden
1 patata petita
sal, pebre i oli d'oliva extra verge

Opcional: sèsam, pipes de carabassa, llavors d'amapola i anous.

Procediment

Posem en una cassola alta cuatre dits d'aigua amb una cullerada de sal i ho portem a ebullició. En quant comença a bullir hi posem la carabassa a daus, els porros a rodanxes primes, la patata i la poma també a daus, afegim una mica d'oli d'oliva i ho tameps per a que vagi bullint a foc mig. Passats uns 15 minuts comprovarem que tot estigui ben bullit i procedirem a triturar-ho amb la batedora elèctrica. Un cop triturat hio tastarem de sal i si es necessari rectificarem.

Per servir tenim diverses opcions, a nostaltres ens agrada molt posar-hi llavoretes diverses i fruits secs ( i fins i tot una mica d'avena que és molt bona per la pell i per la gana ja que és molt saciant) i després un bon raig d'oli d'oliva extra verge. Un altra opció és la versió més infantil que consisteix en posar-hi una mica de crema de llet, uns picatostes de pa i un raig d'oli d'oliva extra verge.

Bon apetit